Resultats 2013

Resultats 2013

La Xarxa de Rescat de Fauna Marina (#XRFM) va continuar les seves activitats el 2013, any en que es van atendre 51 casos: 24 tortugues (Caretta caretta), 24 cetacis i tres casos d'animals marins no protegits (Taula).

La meitat dels rescats van ser de tortugues babaues, i, com el 2012, un de cada quatre van ser dofins ratllats (Stenella coeruleoalba). Es van gestionar rescats de petits nombres d'altres cetacis: cap d'olla gris Grampus griseus, dofí mular Tursiops truncatus, rorqual comú Balaenoptera physalus i catxalot Physeter macrocephalus. Un 11% dels rescats (cinc exemplars) van ser dofins no identificables per l'estat de conservació dels seus restes. Un c,20% de les tortugues i un c.10% dels cetacis van arribar vius a la costa.

La distribució mensual dels encallaments de tortugues al llarg de l'any mostra un pic a principis d'estiu quan la temperatura de les aigües puja i hi ha una major activitat de les tortugues. Els encallaments són més abundants la segona meitat de l'any que la primera, segurament en relació a aquesta activitat d'aquests animals de sang freda.

Comparat amb els anys 2010 a 2013, el nombre d'encallaments, tant en termes absoluts com mitjanes i desviació estàndard, és similar als anys 2010 i 2011 i netament inferior al 2012, any en que es va registrar un episodi de mortaldat el maig, molt centrat al Montsià. La investigació efectuada en base a aquestes evidències va donar lloc a mesures de seguiment per part dels Agents Rurals i Inspectors de Pesca Marítima que podria ser darrera la disminució dels encallaments a aquella zona el 2013. 

 
Els encallaments de cetacis registrats durant 2013 també baixen en relació a 2012. Els primers mesos semblen la continuació de l'episodi d'encallaments registrats a finals de 2012 i només es registra un petit rebrot tardoral. Com en el cas de les tortugues, tant la quantitat com mitjana i desviació estàndard dels encallaments mensuals de cetacis segueixen patrons similars, essent l'episodi de 2012 el que queda fora del que es podria considerar com a 'normal' per a les nostres costes els darrers anys.

Com en el cas de 2012, la distribució comarcal de les tortugues marines trobades mostra un biaix important cap a les terres de l'Ebre: dos de cada tres tortugues marines encallades procedeixen de la comarca del Montsià i secundàriament del Baix Ebre. La distribució dels encallaments té un biaix més meridional (aigües més càlides) i cap a costes més sorrenques que el 2012.


 




La distribució dels cetacis encallats a Catalunya presenta menys biaix i l'Alt Empordà, per l'efecte 'col··lector' que té respecte del golf de Lleó en un escenari de vents dominants de nord que porten animals a les costes de la comarca, domina els encallaments. Aquest efecte de recollida d'animals que surin per efecte de les corrents nord-sud dominants al litoral també explicaria,en part, diferències intercomarcals en la resta del territori.